Mitjanit a la Platja d'Or. El jutge Bertrán de Quintana i els assassinats de Sitges durant la Guerra Civil / Ricard Conesa Sánchez
Conesa i Sànchez, Ricard


En: Butlletí de la Biblioteca-Museu Balaguer. Vilanova i la Geltrú. Setena època, núm. 10 (2017) , p. 86-157 : il.
2n Premi d'Investigació Comarcal Abert Virella 2016. Fonts, bibliografia i notes.

A l'agost de 1937 el jutge Bertran de Quintana arribava a Sitges amb una missió: fer justícia pels assassinats ocorreguts en esclatar la guerra civil. La seva investigació va resultar incòmoda per tothom. D'una banda, desarticulava el discurs de la propaganda franquista sobre la manca de justícia a la República; de l'altra, les forces antifeixistes veien com els seus militants eren empresonats i portats davant dels tribunals. El Sumari especial 168-C sobre el cementiri clandestí de Sitges, a través de més d'una seixantena de declaracions dels veïns i veïnes de la vila, no només descobreix una realitat marcada per la violència política a la rereguarda republicana de l'estiu de 1936, sinó que s'emmarca en un moment de la guerra en el qual el significat de la revolució es va intentar posar en qüestió per part de les institucions republicanes.

David contra Goliat. Memoria, reconciliación y espacio público en la Barcelona de los ochenta / Ricard Conesa
Conesa i Sànchez, Ricard


En: Historia, Trabajo y Sociedad. Madrid, núm. 9 (2018) , p. 101-123
En memoria d'Enric Pubill i Arnó (1930-2017). Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

La Democràcia fugaç : Sitges durant la Segona República (1931-1936) / Ricard Conesa i Sànchez
Conesa i Sànchez, Ricard


Sitges : Ajuntament de Sitges, 2011
393 : il., gràf
Bibliografia.
ISBN 9788496995536

La història de la Segona República sempre ha anat lligada al seu tràgic final, observada des del prisma de la guerra, eclipsant-ne els grans avenços socials i polítics que es van produir durant els conflictius anys trenta. El franquisme va intentar eradicar la seva memòria i la democràcia actual la va deixar de banda. En els cinc anys previs al cop d'Estat militar que desembocaria en la Guerra Civil, entre 1931 i 1936, Sitges va viure un dels períodes més transcendentals de la seva història: l'eclosió política, el projecte escolar, la laïcització de l'espai públic, la conflictivitat i les noves polítiques en el món laboral, els nous equipaments culturals, el fort impuls del turisme, etc., aspectes que són tractats en aquest estudi sempre en relació al que està succeint a la resta del país. Es tracta, a la fi, d'un període molt breu en el temps, d'una democràcia fugaç, però que ha esdevingut un ferm record i un referent de la nostra memòria col·lectiva.